diumenge, 16 de març del 2008

NOTES HISTÒRIQUES I GEOGRÀFIQUES DE L'ANTIC ESTANY DE SILS: LÍMITS, TERMES I HIDRÒNIMS

Per G. Mercadal


RESSENYES
  • Laura portal
[PORTAL L. 2007. El Punt. Divendres 9 de febrer de 2007]
L'antic estany de Sils ha estat objecte d'un estudi que es presentarà avui a la mateixa població selvatana amb el títol Notes històriques i geogràfiques de l'antic estany de Sils: límits, termes i hidrònims. Gabriel Mercadal és l'autor d'aquest assaig i serà un dels que intervindran en la presentació d'avui a les 8 del vespre, a la sala de plens de l'ajuntament de Sils. A més, l'acte coincidirà també amb la inauguració de l'exposició Tornem a la Tordera, realitzada per l'Observatori de la Tordera. Aquesta mostra es podrà visitar fins al dia 9 de març al centre d'informació de l'estany de Sils.
Pel que fa al llibre i com explica el seu autor, pretén aproximar el lector al sistema lacunar d'aquesta població com a element identificador. Mercadal s'ha documentat en fonts cartogràfiques per tal de marcar exactament l'abast de l'estany tenint en compte la seva evolució històrica, provocada en bona part per la mà de l'home en dessecar-lo per fer-hi conreus especialment. D'aquesta manera, l'autor explica que l'estany havia tingut una superfície màxima de 18,6 quilòmetres de perímetre, que ocupaven un total de 358,9 hectàrees, en els períodes de màxima inundació. També assenyala que els intents de drenatge de l'estany són com a mínim des del 1240. Però van ser especialment importants les dessecacions el 1851, quan es va construir una xarxa de canals de desguàs. Mercadal fa, doncs, un estudi exhaustiu del medi natural de l'estany, de la seva cartografia, dels topònims relatius als seus voltants i a l'estany en si i dels límits i termes que l'han marcat. El llibre ha estat editat amb el suport de l'Ajuntament de Sils i la Diputació de Girona.
  • Joan Llinàs Pol
[LLINÀS, J. 2007. Ressenya: notes històriques i geogràfiques de l'antic estany de Sils. Quaderns de la Selva, 19: 199-200]
L'estany de Sils ha estat històricament un dels elements més singulars de la geografia selvatana. Durant molts segles, fou una gran extensió d’aigua, molt més gran que l’estany de Banyoles, situat en el punt més baix de la depressió de prelitoral, en una zona endorreica que recull les aigües de diverses rieres procedents de tots els punts cardinals. L’única sortida de les aigües és el sud-oest, en direcció a la riera de Santa Coloma, a la zona on es troben els termes de Sils, Maçanet i Riudarenes i on avui aboca la sèquia que, entre els segles XVIII i XIX, va possibilitar l’anhelada dessecació de l’estany.
Les característiques topogràfiques i naturals de la zona han estat les principals responsables que, tot i la dessecació i el sorgiment de camps i arbredes allà on abans hi havia hagut aigua i aiguamolls, la memòria de l’estany no desaparegués mai. En èpoques de pluges, l’estany ressorgia amb més o menys força i determinades zones quedaven negades durant temporades llargues, comportant així la pervivència d’un paisatge, d’una vegetació i d’una fauna pròpies dels entorns palustres.
Amb el temps, i afortunadament, s’ha valorat escaientment la preservació d’aquest entorn natural. Fruit d’això ha estat la recuperació d’una part de l’antic estany, gràcies sobretot al patrocini de l’Ajuntament de Sils, que ha esdevingut un realitat al llarg de la darrera dècada. El procés de revalorització i recuperació de l’estany va comportar la participació d’un equip de tècnics i professionals en el camp de la biologia, entre els quals Gabriel Mercadal, biòleg especialitzat en botànica.
En la seva feina, Mercadal va tenir la necessitat de delimitar l’àrea que havia estat ocupada fins a mitjan segle XIX per l’antic estany. L’obligada consulta de mapes i documents antics, que va començar com una tasca rutinària, va anar esdevenint a poc a poc un estudi històric tan apassionant, que no va deixar passar l’oportunitat, un cop obtinguts els exitosos resultats, de publicar-lo.
Bona part de l’obra, escrita d’una manera planera i entenedora, amb una considerable quantitat d’il·lustracions (entre les quals hem de destacar la reproducció de força plànols antics) i de mapes, és, de fet, una crònica de la recerca gairebé detectivesca de l’autor per arxius i biblioteques. Aquesta feina li va permetre anar dibuixant a poc a poc la forma de l’antic estany de Sils, que dibuixava un perímetre de 18,61 km entre els pobles de Sils, al nord, i Maçanet de la Selva, al sud, amb un perllongació al nord-est, cap a la zona de l’Hostal de la Granota. Tot plegat ocupava la superfície, gens menyspreable, de 358,90 hectàrees.
Un cop delimitat l’estany i situat geogràficament i històrica, l’autor s’atura un capítol per tractar les fites que foren clavades al segle XVIII al voltant de l’estany amb la finalitat de marcar les terres que, amb les dessecacions, es guanyaven a l’aigua. Aquestes fites, veritables documents històrics i arqueològics, han desaparegut quasi en la seva totalitat: n’hi havia més de 170 i avui l’autor n’ha pogut localitzar in situ només una setzena. Finalment, l’obra es clou amb una breu referència a alguns hidrònims actualment en desús però que l’autor ha retrobat durant la realització d’aquest estudi.
El llibre, per tant, posa de manifest que el treball de Gabriel Mercadal, que en principi havia estat concebut com un element més dins del procés de recuperació (física, històrica i mental) de l’antic estany de Sils, ha acabat aportant un aplec de dades històriques de primer ordre. Vista la riquesa dels resultats obtinguts, doncs, la seva publicació en forma de monografia ha estar un encert inqüestionable.
  • Anna Ribas Palom

[RIBAS, A. 2007. Crítica: recuperant la història d’un estany recuperat. Notes històriques i geogràfiques de l’antic estany de Sils: límits, termes i hidrònims. Revista de Girona, 244: 103-104]
L’any 1998 l’Ajuntament de Sils, en conveni amb la Fundació Natura i amb cofinançament de la Unió Europea, va posar en marxa la restauració de l’estany de Sils. Aquest estany és el que queda d’una antiga llacuna que sembla que ocupava una superfície de poc més 3,59 km2, en una zona de difícil drenatge i fortes oscil·lacions de nivell segons les pluges, i els intents de dessecació de la qual es documenten ja des del segle XIII. Les raons d’aquesta lluita secular de la societat contra l’aigua són comunes amb moltes altres llacunes endorreiques: fer front als problemes de salubritat que ocasionaven i, sobretot, guanyar noves terres de conreu per abastir d’aliments un població en augment. Els intents de dessecació foren molts, però sembla que no va ser fins a l’any 1851 que culminaren amb èxit. Al llarg de tot aquest procés i fins als nostres dies, s’ha anat modelant un paisatge, ple de valors naturals, culturals, històrics d’identitat, un paisatge que cada vegada tenim més clar que s’ha de protegir.
Però de quina manera es pot recuperar i protegir un estany? La majoria d’actuacions que coneixem s’adrecen a polítiques conservacionistes que tenen com a fita principal la restauració dels ecosistemes naturals propis d’aquests ambients tan marcats per l’aigual. En el cas de l’estany de Sils, s’han o s’estan recuperant prats de dall, espècies de fauna i flora, una llacuna permanent, s’han fet itineraris, miradors, campanyes divulgatives... i ara, amb la publicació del llibre del botànic Gabriel Mercadal, també se n’ha recuperat la història. L’afició de Mercadal per la història local, però sobretot per la seva obsessió per delimitar la superfície ocupada per l’antic estany, ha portat a aquest botànic especialista en els prats de dall de terra baixa catalana a recollir molta informació sobre la llacuna, i a treballar-la i analitzar-la per tal de donar-la a conèixer d’una forma atractiva i entenedora.
La primera gran aportació del llibre és la delimitació cartogràfica dels límits de l’estany a partir de diversa documentació cartogràfica antiga, entre la qual destaquen tres mapes inèdits dels fons Medinaceli, donat l’any 2001 pel darrer propietari de les terres de l’antic estany a l’Arxiu Municipal de Sils els manuscrits de la capellania de Sils que es troben a l’Arxiu Capitular de Girona, i a diversos mapes antics de Catalunya dels segles XVII i XVIII, de la regió de Girona del segle XIX i principi del segle XX i els mapes locals de final del segle XX i principi del XXI. Aquests mapes s’han comparat amb les fotografies aèries del conegut vol americà (1956), i l’autor s’ha valgut de les noves tecnologies de la informàtica geogràfica i el treball de camp per representar cartogràficament els límits geogràfics i administratius de l’estany. Aquesta acurada cartografia dels límits de l’estany serveis per calcular-ne les mesures estimades al llarg del temps per diversos autors.
L’anàlisi detallada dels mateixos documents cartogràfics antics de la llacuna permet a l’autor resoldre una altra de les incògnites de l’estany: què són, on es localitzen i en quin estat es troben els seus termes, nom que reben les fites de pedra tallada que es col·locaven al voltant de l’estany per tal de delimitar-ne la superfície. Malauradament, es confirma allò que ja s’intuïa: el seu estat és dolent, i només se n’han pogut localitzar 16, de les prop de les 200 que hi degué haver, segons la documentació cartogràfica antiga.
El llibre finalitza amb un recull d’hidrònims originals dels cursos fluvials de l’estany, els quals també han estat convenientment localitzats, en un lloable exercici de recopilació i preservació del patrimoni toponímic que acostumen a tenir els espais que, com aquest, han estat i continuen dominats per l’aigua.

Mots clau
Història, geografia, termes, límits, hidrònims, antic estany de Sils, la  Selva.

Citació bibliogràfica
MERCADAL, G. 2006. Notes històriques i geogràfiques de l'antic estany de Sils: límits, termes i hidrònims. Ajuntament de Sils & Diputació de Girona. Girona. 71 pp.

Nota:
les aportacions destinades a millorar i completar aquest llibre poden ser dirigides a nordestnatura@gmail.com